Comunicat: Millora de la qualitat de l'aigua de Rubió

Benvolguts veïns i veïnes de Rubió,

Donant continuïtat a la nostra comunicació sobre la qualitat de l'aigua, volem compartir un estudi fet comparant les analítiques dels darrers anys. Això ens permetrà entendre no només la qualitat de l'aigua que tenim ara, sinó també l'enorme millora que s'ha aconseguit gràcies a la connexió amb la xarxa d'aigües de l'embassament de la Llosa del Cavall.

El resum és clar: hem passat d'una aigua que, tot i ser potable, presentava característiques molt millorables, a una aigua de qualitat molt superior, més saludable per a nosaltres i les nostres llars.

L'Aigua d'ABANS (Fins a juliol de 2025) - L'Aigua del Pou

Durant anys, Rubió s'ha abastit d'aigües subterrànies (pous). És important destacar que aquesta aigua sempre ha estat microbiològicament segura, com demostren totes les analítiques. Gràcies a una correcta desinfecció amb clor, mai no hi ha hagut risc d'infeccions per bacteris com E. coli o Enterococs, ja que els resultats sempre han estat nuls (zero).

No obstant això, l'aigua de pou presentava unes característiques químiques naturals que tots coneixíem bé:

• Molt rica en sals minerals (Sulfats i Conductivitat): El paràmetre més destacat eren els sulfats. Les analítiques mostraven valors superiors a 1.200 mg/L, quan el valor paramètric (el límit de qualitat) és de 250 mg/L. Aquest excés de sulfats, d'origen natural geològic, donava a l'aigua un gust particular i podia tenir efectes laxants en persones no acostumades. La conductivitat també era molt elevada, superant els 2.100 µS/cm, indicant una càrrega mineral altíssima.
• Molt dura (Molt Calç): Aquesta alta mineralització la convertia en una aigua extremadament dura. Les conseqüències eren evidents: acumulació de calç a les aixetes i electrodomèstics, i la necessitat constant d'utilitzar productes anticalç i sal als rentavaixelles per protegir-los i garantir-ne el funcionament. L'Índex de “Langelier”, que mesura la tendència a formar incrustacions de calç, era molt positiu (per sobre d’1.0), confirmant aquesta problemàtica.
• Presència de minerals naturals (Arsènic i Urani): A les analítiques es detectava de manera recurrent la presència d'arsènic (entre 5.9 i 7.6 µg/L) i urani (entre 11 i 13 µg/L). Cal subratllar que aquests valors sempre han estat per sota del límit legal (10 µg/L per a l'arsènic i 30 µg/L per a l'urani). Tot i això, l'objectiu en aigua de consum és sempre aspirar a la mínima presència possible d'aquests elements.

L'Aigua d'ARA (Des de mitjans de 2025) - L'Aigua de l'Embassament

Amb la nova connexió, ara rebem aigua superficial tractada a la planta potabilitzadora (ETAP) del Cardener. El canvi ha estat radical i molt positiu. Vegem els mateixos punts:

• Reducció dràstica de sals minerals: Aquest és el canvi més significatiu. Els
  sulfats han passat de més de 1.200 mg/L a valors d'uns 104 mg/L, molt per sota del límit de 250 mg/L. Els clorurs han passat de valors que rondaven els 60-70 mg/L a situar-se al voltant dels 30-41 mg/L amb la nova aigua, i el sodi s'ha reduït pràcticament a la meitat, passant d'uns 50 mg/L a uns 20-25 mg/L. La conductivitat ha baixat de més de 2.100 µS/cm a uns 650 µS/cm. Això es tradueix directament en una millora radical del gust de l'aigua, que ara és neutre i agradable.
• Aigua menys dura: Amb la reducció de la conductivitat, la duresa de l'aigua ha disminuït enormement. Encara que continua tenint una certa duresa, ja no és l'aigua extremadament incrustant que teníem abans. L'Índex de “Langelier” ara està al voltant de 0.2, dins del rang considerat ideal per a l'equilibri de l'aigua, evitant tant la corrosió com la formació excessiva de calç. Això significa una vida més llarga per als nostres electrodomèstics i canonades.
• Absència de metalls pesants: A les noves analítiques, l'arsènic i l'urani ja no es detecten (<5.0 µg/L i 10 µg/L respectivament). Hem passat de tenir nivells permesos a tenir nivells tan baixos que els instruments de mesura no els poden trobar. Això representa un plus de seguretat i una garantia de qualitat excel·lent a llarg termini.

L'Aigua de Rubió. Evolució mitjançant les gràfiques.

Hem preparat un gràfic comparatiu amb l'evolució cronològica dels quatre indicadors més rellevants que demostren la millora de la qualitat de l'aigua a Rubió.

Sulfats: El canvi és espectacular. Passem de nivells per sobre de 1200 mg/L , que incomplien la normativa, a valors per sota de 105 mg/L, molt per sota del límit legal recomanat de 250 mg/L. Això soluciona el problema de gust i les possibles afectacions intestinals.

Conductivitat: Aquesta gràfica reflecteix la quantitat total de sals minerals dissoltes. Es pot apreciar una caiguda dràstica, des de més de 2200 µS/cm fins a menys de 700 µS/cm. Aquesta és la raó principal per la qual l'aigua és ara molt menys dura, la qual cosa beneficia directament la vida útil dels nostres electrodomèstics

Arsènic: Encara que sempre vam estar per sota del límit legal de 10 µg/L, les analítiques anteriors mostraven nivells detectables (entre 5.9 i 7.6 µg/L ). El gràfic mostra com, amb la nova aigua, els nivells ara són tan baixos que no es detecten (<5 µg/L).

Urani: Similar a l'arsènic, passem de nivells detectables (entre 10 i 13 µg/L) a nivells pràcticament indetectables amb la nova aigua. És un altre pas endavant en termes de qualitat i seguretat sanitària.

Aposta per una Aigua Excel·lent per a Rubió

En el procés de canvi, es podria haver plantejat la idea de barrejar l'aigua del pou existent amb la nova de l'embassament, per abaratir costos. Avui podem afirmar que aquesta opció hauria estat un error i que la decisió d'apostar al 100% per la nova aigua ha estat la correcta per a la salut i qualitat de vida de tots els veïns i veïnes de Rubió.

Per demostrar-ho, fem una hipòtesi: què hauria passat si haguéssim barrejat l'aigua al 50%?

Com podem veure:

1. La barreja hauria continuat incomplint clarament el límit de sulfats, perpetuant els problemes de gust.
2. La conductivitat, tot i rebaixada, seguiria sent molt alta, el que significa que l'aigua continuaria sent molt dura i perjudicial per a les instal·lacions.
3. L'arsènic i l'urani, tot i reduir-se, continuarien sent detectables.

En conclusió, barrejar les aigües hauria estat una millora insuficient. La decisió de subministrar exclusivament l'aigua de la Llosa del Cavall demostra un compromís ferm amb l'excel·lència, garantint als veïns i veïnes de Rubió una de les aigües de més qualitat del nostre entorn.

Atentament,

Ajuntament de Rubió.