Casa Berenguer

A Rubió trobem la Casa Berenguer. Tot i que, en el moment de l’auge del modernisme, Rubió era un indret aïllat de la Catalunya interior, en Francesc Berenguer i Mestres, arquitecte deixeble de Gaudí, va escollir-lo per construir-s’hi una casa de descans. Que triés Rubió no es deu només a l’atractiu de l’entorn, sinó a que  la seva dona hi tenia uns parents.

Casa Berenguer

Coneguda com “la Torre” o “la Torre del Castell”, s’alça sobre un promontori de la Serra de Rubió, al nord-est del castell, i molt probablement substitueix una antiga torre medieval de vigilància. En el moment de construir-la, en lloc de fer una construcció com les de l’entorn, va decidir aplicar l’estil que ja emprava en les altres construccions, si bé adaptat a l’entorn rural. Té l’estructura pròpia d’una masia de muntanya més que no d’una casa d’estiueig, construïda amb pedra i amb teulades de fort pendent. Té un porxo en un dels angles, suportat per dos arcs parabòlics típics de l’arquitectura modernista.

Les obertures, senzilles o dobles, són de carreus de pedra i perfil recte, i l’ampla sala del menjador conté racons austers i notables, com la barana de l’escala que puja al pis superior, l’escó de la llar de foc o el doble espai que, alçat sobre un esglaó sembla un festejador abocat sobre el paisatge, el castell o l’església. La casa era força avançada el 1908, que és la data que apareix damunt del portal principal, amb les inicials FB del propietari, tot i que no seria acabada fins bastant més tard, per part del fill de l’iniciador de l’obra, Francesc Berenguer Bellvehí, i després per les nétes i els besnéts, que avui encara en gaudeixen.

Berenguer i Mestres,  fou amic íntim i col·laborador de Gaudí, autor del celler Güell (Garraf, 1888-1890), del santuari de sant Josep de la Muntanya (Barcelona, 1910-1914) i de la casa al Parc Güell (1905) on visqué Gaudí.